RECORREGUT PEL TORRENT

 

 

inici

natura

pels voltants

mapa

altres torrents

 

VISITAU TAMBÉ

www.camins-mallorca.info

www.gr221.info

www.valldesoller.info

 

EXCURSIONS GUIADES >>

Informació >>

 

 

GALERIA D'IMATGES>>>

 

 

Es necessiten botes de muntanya, bona condició física i certa experiència en muntanya. Normalment es pot fer des de maig a octubre. Uns 10 a 15 dies després de la darrera pluja forta el Torrent sol ser practicable.

Hi ha un autobús del Port de Sóller (a les 9 del matí, només d'abril a octubre i de dilluns a dissabte) cap a Lluc i Pollença que s'atura a Escorca (tel. 971 545 696, www.autocaresmallorca.com). Des de Sa Calobra hi ha un bus a Escorca i Lluc a les 3 de l'horabaixa (només d'abril a octubre i de dilluns a dissabte ). Si la mar està quieta hi ha barques al Port de Sóller fins a les 5 (Barcos Azules, tel. 971 630 170, www.barcosazules.com).

Anau alerta! Hi ha molts accidents al Torrent!

 

 

 

Torrent de Pareis

(informació de la guia del mapa Alpina "Tramuntana Nord")

4 h/ Desnivell: 600 m/ Dificultat: alta

Pels seus espadats de 300 m, pel seu caràcter feréstec i per alguns passos entretinguts, el Torrent de Pareis és considerat com l’excursió més extraordinària de l’illa per la major part dels muntanyencs mallorquins. A causa de les seves singularitats biològiques i geològiques, el Torrent de Pareis ha estat declarat “Monument Natural”. Descrivim l’excursió en les dues direccions: de pujada i de baixada. Grups de voluntaris (l’any 2004 ho van fer els del Grup Excursionista de Mallorca i al 2014 el guia de Sóller Josep Suau) condicionen de manera esporàdica els passos més complicats picant-hi graons. El grup de rescat a muntanya dels Bombers va millorar poc després el pas més difícil: el de s’Estaló.

Es necessiten botes de canya alta, bona condició física i certa experiència a la muntanya. Normalment es pot fer del maig a l'octubre. El torrent acostuma a ser practicable uns 10 dies després de la darrera pluja forta: si trobeu els gorgs plens és millor tornar al punt de partida. Per anar més segurs, val la pena portar una corda de 10 m, però no és imprescindible. Aneu amb compte i seguiu les fites: s’ha d’abandonar el llit del torrent quatre vegades.

 

La davallada del Torrent: d’Escorca a Sa Calobra

És la millor manera de fer-lo si no disposem de vehicle propi i estem bastant segurs de que el torrent estarà sec. Hem de tenir en compte que, de baixada, els passos entretinguts són més dificultosos.

Per accedir al punt de partida hi ha un autobús del Port de Sóller o Sóller (a les 9 del matí, de l'abril a l'octubre; diari, excepte diumenge) cap a Lluc i Pollença que s’atura al restaurant d’Escorca. També hi ha un bus als matins des de Lluc a Escorca.

 

Al petit aparcament del km. 25,2, a l’esquerra del rètol informatiu sobre les dificultats de l’excursió,comença el camí. Poc després passem una barrera i planegem seguint una paret mitgera que tenim a l’esquerra. Travessem una altra barrera i, al cap de 5 min veiem unes grans fites que ens indiquen que hem de girar a l’esquerra. El camí abandona el bosc i comença a fer voltes (foto 1).

Baixant d'Escorca a S'Entreforc (1)

A l'altra banda del torrent veiem, als vessants del Puig Roig, el Quarter des Carabiners (construït per perseguir el contraban) i l’habitatge troglodític de Cosconar. El tirany, molt pedregós i brut de vegetació, ens condueix al llit del torrent (1h 15min des d’Escorca).Hem d’abandonar pocs metres més enllà el llit i anar per la seva esquerra fins a S’Entreforc (10 min, foto 2).

(2) S'Entreforc

En aquest lloc comença el Torrent de Pareis en ajuntar-se el Torrent de Lluc (el que hem seguit fins ara) amb el Torrent des Gorg Blau. Podríem remuntar aquest darrer torrent, a la nostra esquerra, alguns minuts fins que les seves parets llenegadisses (relliscoses) i la foscor ens impedissin seguir (foto inferior). Més amunt tenim el torrent més difícil de l’illa a un tram del qual, Sa Fosca, no hi arriba mai la llum solar.

Entrada a Sa Fosca des de S'Entreforc

A S’Entreforc tornem a abandonar el llit del torrent, aquesta vegada, per la dreta. Per damunt nostre les parets assoleixen els 300 m d’alçada i hi endevinem la Cova des Soldat Pelut. Al cap de 10 min ja fem la primera desgrimpada per superar el primer bot (salt). A continuació hem de posar esment a vorejar els dos gorgs (3) i baixar pels graons picats a la roca (4) fins al llit del torrent.

(3) Vorejant un gorg.............................................. (4) Davallant pels escalons al llit del torrent

Els tres propers passos són dues rampes molt llises (5) i un altre gorg que superem per la dreta (6).

(5) Rampa molt llisa..................................... (6) Aquest gorg es supera per mà esquerra ( a la dreta davallant)

Als 5 min del darrer pas, hem de travessar el llit del torrent cap a la dreta i abandonar-lo durant uns quants minuts. Tornem al llit que seguirem, cercant els millors passos, indicats amb fites i marques de pintura (7). Si trobem algun pas massa difícil és probable que ens hàgim equivocat i hauríem de cercar-ne un altre. Una hora més tard hem d’abandonar el torrent per l’esquerra i, poc després, passem molt a prop de la Cova des Romagueral (8).

(7) Vista cap a S'Entreforc.......................................... (8) Cova des Romagueral

Tornem a trobar alguns passos entretinguts: el primer amb un gorg al mig, dos passos estrets que se superen per la dreta (el segon és el de “Grassos estrenyeu-vos”, foto 9 ) i el darrer per l’esquerra per un forat (Pas de s’Estaló, foto 10).

(10) "Grassos estrenyeu-vos!"... (11) Pas de S'Estaló, ara bastant fàcil però el més compromés fins 2004

Poc després arribem a la Font des Degotís (12) i a l’espectacular part final (13).

(12) A la dreta Font des Degotís............................................ (13) "Bala de canó"

El darrer gorg es supera per la dreta i, 15 min més tard, assolim la desembocadura. (fotos 14 i 15).

(14) Alocs (Vitex agnus- castus) ....................... (15) Desembocadura del Torrent de Pareis a Sa Calobra

Si encara no hem tingut prou emocions, us aconsellem agafar el Carrer Nou, l’antic camí per venir a conrear els horts que hi havia al final del Torrent. Les restes del camí escalonat les trobarem uns 100 m a l’esquerra de l’entrada del túnel que va substituir-lo. El camí normal travessa els túnels i, pel passeig peatonal, ens condueix en 10’ al moll /parada de bus

 

Retorn al punt de partida: des de Sa Calobra hi ha un bus a Escorca i Lluc a les 15h (de l'abril a l'octubre, de dilluns a dissabte). Si la mar està calmada hi ha barques al Port de Sóller fins a les 17 h

 

 

La pujada del Torrent: de Sa Calobra a Escorca

És aconsellable fer-la així si disposem de vehicle propi i només volem recórrer la part més espectacular i tornar pel camí d’anada. És també la millor manera si no estem segurs de l’estat del torrent: en aquest cas és millor anar a la desembocadura i, si hi ha aigua per aquesta zona o els primers 30 min, tornar enrere. A Sa Calobra s’hi arriba agafant una bifurcació de la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller. En transport públic podem agafar des del Port de Sóller pel matí una barca a Sa Calobra i tornar en bus des d’Escorca al Port a les 16.55 (només d’abril a octubre i de dilluns a dissabte)

 

Des del aparcament baixem al moll i, pels túnels, arribem a la desembocadura (fotos 14 i 15) on seguim el llit del torrent uns 15 min fins al primer gorg que superem per l’esquerra. Ens trobem ara a la part més espectacular del Torrent (13) i, 15 min més tard, a la Font des Degotís (12). Poc després, superem el Pas de s’Estaló (11) per la dreta i el dels “Grassos estrenyeu-vos” per l’esquerra (10). Al cap de pocs minuts trobem un pas estret a l’esquerra i un altre que té un gorg al mig. Passada la zona més estreta del Torrent veiem a l’esquerra la Cova des Romagueral (8). Al cap de 5 min, hem d’abandonar el llit per la dreta.

Quan tornem al torrent, hem de seguir-lo durant una hora per un terreny no excessivament difícil cercant els millors passos (7). A un lloc poc definit hem d’abandonar el torrent per l’esquerra (aquest punt és molt difícil de localitzar: si no el trobéssim i seguíssim el llit del torrent hauríem de fer alguna grimpada però no hi hauria cap dificultat insalvable). Quan tornem al llit del torrent, l’hem de travessar cap a la dreta. Molt aviat arribem un gorg que hem de superar per l'esquerra (6) i dues rampes molt llises (5). Les darreres complicacions són uns grans blocs amb graons esculpits (4), dos gorgs que hem de vorejar (3) i un bot (salt) en pujada.

A uns 10 min del darrer pas complicat arribem a s’Entreforc. Si hem de tornar a Sa Calobra no val la pena seguir. Per baixar des d’aquí, us aconsellem seguir les explicacions de l’excursió anterior sobre la davallada del Torrent . Abans de desfer el camí d’anada podríem explorar durant alguns minuts el torrent de la dreta (Torrent des Gorg Blau, el més difícil de Mallorca) que s’estreny fins a formar Sa Fosca.

Si volem continuar cap a Escorca, triarem el torrent més ample de l’esquerra (Torrent de Lluc) i l’abandonarem per la dreta 100 m més enllà (2). Quan, després de 10 min, tornem al llit del torrent només hi hem de caminar uns quants metres. El camí, en mal estat, surt a la dreta (dir SE), puja fent voltes fins al bosc (1), gira aquí cap a la dreta i arriba, després de seguir una paret mitgera i de passar dues barreres, a la carretera (1h 15min).

 

Retorn al punt de partida :si fem l’excursió fins a Escorca no tenim cap possibilitat de tornar a Sa Calobra amb autobús de línia. Només podem tornar amb el taxi de Lluc-Escorca (tel 608 631 707)

 

 

 

 
►El Torrent de Pareis va ser declarat l'any  2003  "Monument Natural". Aquesta àrea presenta una singularitat biològica d'un interès tant faunístic com florístic, que s'explica per tres factors primordials: la seva morfologia ferèstega ha evitat que l'acció humana hi sigui perceptible i, en conseqüència, les alteracions antròpiques hi són molt limitades i generalment reversibles; el medi físic sobre el qual es desenvolupen les comunitats biològiques és perfectament singular, ja que altres canons de l'illa no tenen un desenvolupament tan gran, i el microclima local, d'insolació exigua i humitat permanent, fa possible la pervivència d'espècies i comunitats prou rares fora d'aquests ambients.